:D

Altra vegada ens trobam al juny. A hores d’ara ja hem acabat les classes amb tot aprovat i tot l’estiu per endavant. Finalment comença el descans, la tranquil·litat i la diversió.
Exactament avui fa un any de la creació del meu blog. Durant tot l’hivern no he tingut gaire temps per dedicar-li, però ara que ha arribat l’estiu, procuraré altra vegada escriure cada dia (o quasi cada dia,s’intentarà), escriure el que hagi fet, els meus pensaments i reflexions d'aquest estiu. Així que comencem!

Aquest hivern ha estat llarg, però alhora se’m fa difícil creure que ja haguem acabat 2n d’ESO i que aquest any hagi estat el darrer amb el meu grup que tant he arribat a estimar. Junts hem après i hem passat bons i no tant bons moments, però sempre hem estat una classe unida. Una classe ben avinguda, una classe on tothom ha estat respectat i s’ha sentit ajudat i estimat. La veritat és que n’estic molt orgullosa d’haver format part d’aquest 2n B. Tanmateix, això no s’aconsegueix d’un dia per l’altre, sinó amb el temps, bona voluntat i una tutora que ha sabut treure el millor de nosaltres.

Encara record, fa dos anys, el meu primer dia d’institut: Aquell dia vaig partir de casa molt animada, estava disposada a començar un nou curs, a començar una nova etapa a la meva vida. Em sentia capaç d’afrontar la secundària, d’esforçar-me al màxim en tot, d’aconseguir el que volia, de conèixer nous companys i professors i establir una bona relació amb ells, em veia amb coratge de créixer, madurar i aprendre molt. Però just entrar, em vaig sentir perduda, petita i un poc esporuguida en un centre tant gros. Per sort, la primera impressió dels companys va ser bastant tranquil·litzadora i agradable.

El primer curs va transcórrer amb normalitat. Poc a poc ens vam anar coneixent tots. Alguns ens dúiem més bé, i amb els altres no parlàvem tant, però a poc a poc hem establert uns llaços de respecte i confiança que s’han consolidat amb el temps. Amb els meus companys he rigut cada matí, he passat els nervis dels exàmens, l’avorriment d’alguna classe ensopida, la diversió del viatge de fi de curs... i tantes coses més.

La relació ens ha fet millorar i madurar. L’any qui ve, ja farem tercer i el grup es separarà. Segurament conservarem alguns companys, però d’altres no. Enyoraré la classe, la tutora i tots els meus companys, perquè aquests dos anys junts seran difícils d’oblidar.