ACOMPANYA'M

El passat dijous dia 3 de desembre a les 20 hores al saló gòtic de l'Ajuntament de Ciutadella es va celebrar l'acte públic d'el Programa d'Apadrinament "Acompanya'm". Aquest programa consisteix a organitzar parelles d'alumnes catalanoparlants amb alumnes nouvinguts amb la intenció de facilitar l' acollida d'aquests alumnes nous al centre. Els objectius principals són la integració en la vida escolar, l'aprenentatge de la llengua catalana i la millora del rendiment acadèmic . Amb aquest programa també es pretén establir relacions entre les diverses cultures i millorar la cohesió entre l'alumnat.

Les parelles lingüístiques es troben al centre o fora per tal de practicar la llengua catalana i conèixer-se entre ells per mitjà d'una guia de conversa. Signen un contracte de compromís i la professora de PALIC juntament amb els repectius tutors fan un seguiment del programa.
Hi participen alumnes de diferents edats dels quatre centres de secundària de Ciutadella: l'IES Josep Maria Quadrado, l'IES M. Àngels Cardona, el Colegi concertat de la Consolació i el colegi concertat de Sant Francesc de Sales.
L'acte va resultar emotiu, ja que tot i que alguns alumnes no varem poder venir, tots els acompanyants i familiars dels quatre centres varen omplir tot el saló gòtic de l'Ajuntament.
Davant el regidor d'Educació, el coordinador del programa i els directors dels quatre centres, les parelles lingüistiques vam signar el nostre compromís. Va ser també una manera de reconèixer públicament per part de l' Ajuntament aquesta tasca d'integració linguística i social que desenvolupen des de sempre les escoles i instituts.

A mi el programa em va semblar molt bona idea i em vaig presentar voluntària.Som la parella lingüística de'n Jay, un al·lot anglès del meu curs que fa pocs anys que viu a Ciutadella i, tot i que entén bastant el català, li costa de pronunciar. Amb els seus pares parla sempre en anglès i pel carrer no practica gaire el català,ja que hi ha gent que s'hi dirigeix en castellà. Esper que amb la meva ajuda el pugui aprendre més fàcilment. De moment ens trobarem cada divendres a l'hora d'estudi. A poc a poc ens coneixerem més i trobarem més motius de conversa. També hem acordat que ell m'ajudarà un poc amb l'anglès i així tots dos sortirem guanyant.

Esper que aquest programa tiri endavant i que cada vegada hi hagi més voluntaris. D'aquesta manera ajudarem a què la llengua sigui un element d'unió entre les persones en lloc d'un obstacle per a la comunicació.

L’A.E. Federico Pareja retarda l’inici del curs per falta de local.

A la classe de català hem hagut de redactar una notícia com a tipologia textual. Després de pensar-hi m'he decidit per parlar sobre el problema que té l'A.E.Federico Pareja per falta de local. Aquesta notícia m'afecta personalment perquè ja fa anys que som escolta en aquest agrupament i per altra banda, m'agradaria compartir-la amb altres persones amb la intenció de conscienciar la gent perquè ens ajudi a trobar una solució.

Aquí teniu la notícia:

L’Agrupament Escolta Federico Pareja de Ciutadella que havia previst començar el curs el passat 3 d’octubre ha retardat l’inici fins al dia17 per no disposar de local.
Fins ara el cau de l’agrupament esteia ubicat a una casa del carrer de la Puríssima, cedida per la parròquia de Sant Francesc, però aquest edifici presenta diferents problemes que fan difícil desenvolupar una activitat educativa amb tants al·lots i al·lotes que actualment formen part de l'agrupament escolta Federico Pareja. Segons ens informa Tònia Florit, cap de l’Agrupament, l’edifici és un habitatge molt vell, amb problemes de salubritat, d’humitat, i d’estructura. Les bigues de l'edifici, sobretot, en la sala de Trucs i en la sala de Rangers i Guies, presenten esquerdes i corren el risc de trencar-se. Des del curs passat, la sala de Rangers i Guies està apuntalada per evitar riscos. També hi ha importants trencs i fisures a les parets de les sales, l'escala és estreta i dificulta la mobilitat., les sales són petites pel volum d'al·lots i al·lotes que formen part de l'agrupament i el bany necessita una reforma.
En general l'immoble ha estat arranjat durant aquests darrers anys, amb l'ajut de la unitat de Pioners/Caravel·les i de Trucs, però realment, els problemes de l'edifici són tant impor-
tants que posen de manifest la necessitat d'una reforma global. Ara per ara, la parròquia de Sant Francesc no pot assumir aquesta despesa i es veu amb la necessitat de posar en venda l'edifici.
Tot i que encara no hi ha res prou segur, la intenció és ubicar l’agrupament a la parròquia de Sant Rafel, a tres sales grans rodejades per una pati central molt ample i lluminós.
Durant les darreres setmanes, s’han realitzat diferents reunions amb el rector de Sant Francesc, el rector de Sant Rafel i el Sr Bisbe, per comunicar la problemàtica i per dialogar sobre les possibles solucions. S’ha parlat de dues possibles alternatives com a més viables: tornar a l'antic edifici de l'agrupament, Sa Catòlica, que també es troba amb una situació de decadència o ocupar les dependències de la parròquia Sant Rafel.
A part, també s’han proposat altres solucions: començar el cau a l'antic local de Sant Francesc mentre estigui disponible, posposar l'inici del curs mentre no hi hagi un local amb condicions i sol·licitar altres alternatives als pares i mares. En el primer cas, es demanaria un informe sobre l’estat de l’edifici a un arquitecte tècnic per prevenir possibles riscos.
Al final, sembla que l'opció més vàlida serà la d'instal·lar el cau a la parròquia de Sant Rafel.
El problema no és nou. Al llarg de la història, l'agrupament Federico Pareja, que en l'actualitat, té quaranta anys, ha hagut de canviar de local en diferents ocasions. Sempre ha tingut poques garanties de continuïtat en el lloc que ha ocupat i per diferents raons s’ha hagut de traslladar sovint:
Va començar en un local darrere l'OAR, després, va ocupar unes sales de Calós, les cases de S'Albufera, la casa de la Catòlica i, finalment, la casa de Sant Francesc, al carrer de la Puríssima.
En aquests moments els ofereixen les sales de Sant Rafel, però per un període temporal i, per tant, es torna a viure una situació d'incertesa
El problema de la manca de local va lligat al fet que l’A.E.Federico Pareja, a diferència de la resta, no pertany a cap parròquia i no ha gaudit d'un suport prou explícit de la Diòcesi.
El moviment escolta de Menorca voldria donar a conèixer aquesta problemàtica i fer pressió, tant al Bisbat, com al Departament de Cultura, Educació i Joventut del Consell Insular de Menorca perquè se’ls concedeixi un local en condicions definitivament encara que sigui compartit altres moviments o associacions. L’educació escolta de tants al·lots i al·lotes de l’A.E.Federico Pareja, bé es mereix un bon cau.

Començament del curs.

Ja hem començat el curs. La primera setmana resulta emocionant ja que sempre es produeixen canvis: retrobam antics companys que en tot l’estiu no havíem vist (alguns han crescut, altres segueixen igual), coneixem els professors nous i estrenam alguna assignatura com aquest any l’educació per a la ciutadania. En principi intuïa de què aniria la matèria, però avui, després de la primera classe, me n’he fet una idea més clara.
El professor ,en Martí Barber, per començar ens ha fet una sèrie de preguntes que m’han fet reflexionar.
Primera: què vol dir “ser persona” ?
M’ha agafat per sorpresa ja que és una pregunta que de principi sembla fàcil, però no és tant senzill d’explicar. Jo he contestat que ser persona vol dir ser humà, saber enraonar per sí mateix, saber conviure amb la societat i comportar-se com a éssers civilitzats. La principal característica que ens distingeix dels animals és el llenguatge i el pensament. Ara bé, un és persona només pel fet de néixer? Es pot aprendre a ser persona? Som més persones ara que abans?...
Segona pregunta: què és la llibertat?
Jo trob que la llibertat és un dret que tenim les persones a fer el que vulguem o ens apeteixi, sempre i quan no danyem un altre. Ara bé. Quan feim realment el que volem? Mai. Sempre actuam sota unes obligacions, a la família, l’escola, el carrer... Un company de la classe ha dit que no podíem definir la llibertat si no l’havíem experimentada...
Tercera: què canviaries de la societat?
En escriure aquesta pregunta a la pissarra molts companys han començat a remugar, deien que hi havia un fotimer de coses que canviarien! Jo, la veritat no en canviaria tantes, pens que som molt afortunats els qui vivim als països desenvolupats,però sempre hi ha temes a millorar:
Per exemple, si ens centram al nostre sistema educatiu, això és el que jo canviaria:
- Reduiria el nombre d’assignatures almenys a primer cicle d’ESO. No entenc perquè s’han d’afegir noves assignatures com la tecnologia, l’educació per la ciutadania i tenir una hora més d’estudi. Sí que és cert que l’educació per la ciutadania pot ajudar-nos a ser millors ciutadans, sí, no ho neg, però en què et pots basar per qualificar-la com les altres assignatures? Si ets bon ciutadà l’aproves i si no, la suspens? Seria la manera més coherent no? Idò no, haurem d’estudiar els conceptes i fer un examen escrit.
-Les hores d’estudi ens serveixen per fer els deures i estudiar, però això també ho pots fer a casa teva, no? Podrien llevar aquestes dues hores d’estudi i sortir tots els dies a les dues del migdia i no a les tres, no trobau?
- Reduiria el nombre d’examens escrits, hi ha prou elements per avaluar un alumne amb les feines diàries, l’actitud etc. sense haver de passar pel martiri de fer exàmens continuament i tots a les mateixes dates.
- Afegiria alegria i bon humor a les classes.

La darrera pregunta que ens ha demanat ha estat “a qui admiram i per què?”
La majoria de companys meus han escrit el nom de persones famoses que surten per la televisió. No vull dir que cantants, actors i esportistes, no siguin persones que no es puguin admirar, segur que tenen qualitats per ser admirades, però jo no he posat cap nom en concret, sinó que he contestat:
Jo admir qualsevol persona respectuosa amb tot i amb tothom, que s’esforça i lluita per aconseguir el que vol, que és coherent i li importen els altres per damunt de tot. I moltes d’aquestes no surten a la televisió.
Si soc sincera, al principi em feia un poc de vessa fer aquesta assignatura, però de la primera classe n’he sortit bastant contenta. Ara veurem la resta.

Records d'estiu...

Ja s’acaba l’estiu, i és que ha passat volant. De cop i volta ja ens trobam al setembre i d’aquí uns quants dies tornam a la rutina. I és que aquest estiu, tot i haver estat tant curt, l’hem aprofitat al màxim. Vet aquí el resultat:
Vam començar amb Sant Joan, la nostra festa tant estimada, amb l’al·licient de sortir fins tard amb les amigues i conèixer gent nova. En aquest cas, hem fet una nova amiga, na Mia (Joana Maria) que és la filla d’uns amics de la meva tia. Ha fet segon d’ESO i viu a Palma de Mallorca. Com que no coneixia ningú, la tia em va demanar si podia venir amb el nostre grup i ens vam avenir la mar de bé. Tant que a mitjan agost ha tornat a veure’ns amb la seva cosina. Diuen que d’ara endavant no es perdran cap Sant Joan. Mentrestant ens ha convidat a totes a passar un cap de setmana a casa seva durant l’hivern.
El mes de juliol va resultar molt animat. Després de passar una setmana al campament d’anglès al Mas Banyeres, van arribar els meus concos i cosins de Barcelona. I és quan aprofitam més per fer sortides amb tota la família: platja, dinars, berenetes, sopars... cada dia hi ha hagut força activitat.
A partir de la segona setmana d’agost hem afluixat el ritme i he aprofitat per sortir més amb les amigues. Junt amb na Mia i la seva cosina Cate (Caterina)hem anat a nedar, passejar, de compres i no ens hem avorrit gens. Tot i açò, he dedicat una estona cada dia a llegir, escriure al bloc i a mantenir el cervell actiu.
Ara ja ha arribat el setembre, el dia s’escurça, el meu germà ha partit a Barcelona, els pares fan feina. Torna la rutina de cada any.Hi queden 4 dies per començar l’escola. Quatre dies que intentaré aprofitar al màxim :D
D’aquest estiu em quedaran dins la memòria:
- La transparència de l’aigua de La Vall un dia de juliol amb les amigues.
- La remor de les ones que esquitxen la barca.
- El gust de la coca amb prunes de l’àvia.
- L’olor dels pins del pati de ca meva.
- Les rialles de les amigues sense cap motiu.
- Les assegudes de l’àvia a la fresca.
- La cançó “Summercat “sonant a tot arreu.
- Els jocs i les corregudes dels meus cosins petits.
- El goig de conèixer gent nova i la tristesa de l’acomiadament.
- La companyia d’un bon llibre.
- La nostàlgia del setembre.
- I moltes altres sensacions que se’m fan difícil de descriure.

Magdalena de xocolata :P

Jo no és que sapi cuinar gaire, però la magdalena de xocolata és unes postres bones i fàcils de fer que està a l’abast de qualsevol inexpert a la cuina com jo mateixa. L’altre dia en vaig haver de preparar una ja que vam organitzar una bereneta amb els ràngers i guies dels escoltes Federico Pareja (H) I tot i la meva poca destresa a la cuina, em va sortir una magdalena de xocolata de dalt de tot.
Com ja he dit, és molt senzilla:

Es necessita:

- 125g. de farina- 125g. de cacau en pols
- 200g. de sucre
- 1 iogurt natural- la mateixa quantitat de iogurt amb l’oli.
- 3 ous

Tots els ingredients es barregen amb l’ajuda del minipimer fins a aconseguir una crema fina. Llavors s’aboca a un recipient i es posa al forn a 180º durant mitja hora (depenent del forn)

Provau-la de fer i ja em diureu coses ;)

Dijous 13 d’agost =D

Aquest dia el vam passar amb la família Gomis. Aquestes dues setmanes, els meus cosins de Barcelona han vingut de vacances a Menorca a visitar la família i descansar. El meu cosí, en Miquel, té 14 anys, un més que jo i la seva germana, na Maria, en té 22. La veritat és que ens duim molt bé i ens divertim molt junts. A més, durant tot l’estiu hi ha els altres cosins de Mallorca, en Miquel i n’Aina, que tot i ser els petits, també saben avenir-se amb els grans i xalam molt junts. Aquest dia vam quedar tota la família a dinar a ca meva. Concos, ties, cosins, germans i l’àvia. Tots junts. El meu pare va fer una fideuà boníssima. En haver dinat, els cosins vam anar a nedar una estona a Sa Caleta; és una sort tenir una platja tant prop i tant neta... Cap allà les set vam partir cadascú a ca seva, per dutxar-se i arranjar-se, perquè aquell vespre anàvem a sopar a Es Passeig tots els al·lots junts: En Miquel, na Maria, n’Aina, en Miquel petit, el meu germà Josep i jo x) El sopar va ser d’allò més bo, propi d’un restaurant de disseny! En acabar, vam partir cap a baixamar a fer un gelat i vam quedar al Vaporet a escoltar un concert, on també la nostra filla de cosina, na Núria, tocava el violí. El concert em va agradar molt. Tocava un grup de Ferreries en homenatge al grup Los Secretos. Hi va haver molta gent com cada dijous. Des de fa uns anys que cada setmana a les 10, s’organitza un concert a la costa de baixamar i es veu que tenen força èxit.
En acabar el concert, ens vam acomiadar tots, ja què ensoldemà els cosins de Barcelona agafaven l’avió cap a casa seva. El propòsit és trobar-nos a Barcelona uns dies durant l’hivern. Mentrestant, xerrarem sovint pel msn. Açò és l’avantatge de les noves tecnologies (H)

Dijous 6 d’agost.

Idò aquest dia va ser un dia fantàstic! =D
Em vaig haver d’aixecar a les 8 i mitja, ja que els dimarts i dijous vaig a classe d’alemany per preparar-me un poc més per al curs que ve 8- La veritat es que n’estic contenta de les classes perquè la professora explica molt bé. La qüestió és que a les nou vaig començar i a les 10 i un poquet més ja era a casa. Allà ma mare em va fer frissar perquè m’arraués per anar a l’Aguapark amb els meus cosins. Cada any, els cosins Gomis quedam tot un dia per anar a l’Aguapark de Cala’n Bosch. Allà la diversió està assegurada ja que hi ha un munt de tobogans, piscines i molt més activitats d’aigua per xalar. Tornàrem a casa cap a les 6 del capvespre. Llavors ens vam dutxar i vestir per partir cap a Alaior a escoltar la conferència del meu conco, en Damià Gomis, sobre el canvi climàtic i el nivell de la mar. Tot i que al principi no n’estava segura, la conferència em va agradar molt. En Damià ho va explicar d’una manera molt clara i entenedora i, a més, el canvi climàtic és un del temes que avui en dia ens preocupen i del qual n’hem de prendre tots consciència. La idea que em va quedar gravada al cap va ser que cada litre de benzina que consumim, equival a 3 quilos de CO2 !! Així que ja ho sabeu, tothom amb velo o a peu!
Vaig arribar a casa devers les onze, només volia dormir, ja que un fort maldecap em m’havia agafat sobtadament. Supòs que devia ser de tant de sol que vaig aplegar a l’Aguapark. Esteia rebentada. En canvi, el meu germà i la meva cosina encara van tenir ganes d’anar al concert del dijous al Vaporet. x)

Campament Mas Banyeres ’09 (L)

El passat diumenge dia 19, a les 8 del matí, els al·lots i al·lotes de diferents pobles de Menorca i Eivissa entre 12 i 16 anys, agafàvem l’avió per partir cap a Barcelona per començar el campament inoblidable al Mas Banyeres.
Mas Banyeres és una masia senyorial del segle XI on va viure Jacint Verdaguer. Està envoltada de boscos de roures, alzines, til·lers i camps de cultiu. Fantàstica.
Ens disposàvem a passar una setmana agradable aprenent anglès de la manera més divertida possible.
I així ho vam fer. Ens ho vam passar meravellosament bé. Ens vam fer tots molt amics tot i que d’anglès en vam practicar ben poc :P. Ara se’ns fa difícil trobar-nos tots junts perquè vivim a llocs diferents, però tot i així, sovint parlam per el msn i hem quedat que l’any qui ve hi tornam tots! =D
Cada dia ens despertàvem a les 8’15 i baixàvem a berenar. Durant el matí realitzàvem diverses activitats en anglès: password, the great bingo.... Dinàvem devers la una, (el menjar, la veritat, era molt bo). En haver dinat teníem una estoneta lliure per descansar, telefonar als pares o fer el que ens venia de gust. Devers les quatre ens anàvem a la piscina, allà tothom nedava, ja que si no volies t’hi tiraven vestit. Més tard fèiem la bereneta i tot seguit ens dutxàvem. Sopàvem a les 9, després fèiem el joc de nit i a les 12 tothom dormia. Això era la rutina més o menys diària. Un dia vam anar d’excursió al Cau de les Bruixes. És un tros de terra circular envoltat per alts arbres de manera que forma com un recinte tancat. La llegenda conta que si trepitges el centre desapareixes i no tornes mai més, així que, per si de cas, ningú va gosar a posar-se al mig i tothom va anar alerta de caminar per la vorera. Llevat d’aquest dia, no ens vam moure de la casa. El millor dia va ser el dissabte. El darrer vespre vam organitzar una discoteca. Al Mas hi ha una sala aposta per aquesta ocasió. Ens ho vam passar d’allò més bé i ens van deixar anar a dormir més tard.
Ensoldemà, el darrer dia, vam berenar a les 10, vam nedar a la piscina una estona, però a les 12 ja dinàvem, ja que havíem de partir cap a l’aeroport a la 13’30. Ningú se’n volia anar... ens ho havíem passat massa bé. Finalment ens vam acomiadar tots i vam partir cap a l’aeroport altra vegada. Menorca i les nostres famílies ens esperaven.

Diumenge 12 de juliol.

I una altra vegada em despertava a casa de la meva estimada àvia. Aquesta vegada el rellotge marcava les onze. Aquell vespre també havia dormit a ca seva per fer-li companyia. Vaig berenar adeveres. L’àvia m’havia avisat que aniríem amb la meva tia i la meva cosina a dinar a l’Ocean, un restaurant pels voltants de Sa Caleta, on hi ha una piscina per banyar-nos abans de dinar. La meva cosina nom Aina, té 11 anys, dos menys que jo. Té un germà bessó, en Miquel i me’ls estim molt. Si no fos perquè ells viuen a Mallorca, estaríem tot el temps junts. Des de molt petits que cada estiu ens ho passam fantàsticament bé. Però darrerament les coses han canviat un poc. Jo he crescut i tenc altres interessos. Tanmateix, sempre seran els meus cosins preferits.
La qüestió és que la meva cosina va entrar a casa de l’àvia; ens venia a cercar.
En arribar al restaurant vam nedar una estona fins hora de dinar. El menjar era boníssim, vam quedar totes ben redones xD. Després, vam acompanyar la meva àvia a casa seva. Llavors, la meva tia em va oferir anar amb ells a la Vall, on hi hauria tota la família per part de l’altra banda, però és com si fos meva també, ja que sempre em conviden i hi estic a gust amb ells.
L’aigua estava netíssima, transparent. I per acabar, després de banyar-nos, els concos dels meus cosins, que havien vingut amb barca, un veler de 16 metres, preciós, ens van convidar a embarcar-nos amb ells i tornar a Ciutadella amb vaixell. La travessía va resultar agradable i divertida. Vam arribar a port a les 9 del vespre, cansats, però contents. x)

Concert de Los Chicos del Coro

No puc imaginar-me la meva vida sense la música. Des dels quatre anys que vaig conèixer aquest món i encara hi som. Estudio al conservatori de Ciutadella, on cant, vaig a classes de llenguatge i toc el piano. Tot i que em costa compaginar-ho amb l’escola, intent trobar temps per a les dues coses. Al conservatori he après a valorar la música clàssica , però per ara els meus gèneres preferits són el punk-rock, rock alternatiu, pop-punk... I els grups que normalment escolto són: Metallica, ACDC, Extremoduro, Ska-p, Eskotbuto...Des de sempre, que m’ha agradat molt cantar, i la veritat es que se’m duu bé. Al conservatori feim cant coral i tot i que no feim gran cosa, m’agrada molt .
El passat dimarts dia 7,va arribar el dia tant esperat. El dia en que aquell fosquet d’estiu, Los Chicos del Coro actuaven a Ciutadella.
Sincerament, el lloc per un concert no era gaire apropiat. Era al pati de Calós. XD Hi havia muntat un petit escenari i escampades pel pati, un futimé de cadires de plàstic per a seure-hi el públic. Un panorama bastant patètic. Però tot i les males condicions, i sentir com entrenaven els jugadors de bàsquet que hi havia al costat, el concert va resultar fantàstic, magnífic. Hi havia un solista, en Jon, que té catorze anys, que quan cantava feia posar els pèls de punta! La seva veu es espectacular. El concert tant esperat va resultar una de les millors experiències de la meva vida. Em va encantar!

Cap de setmana a Fornells ! :D

Aquest cap de setmana l'he passat a Fornells amb la meva família i amics dels meus pares en motiu de la trobada de barques de vela que es celebra cada any organitzada pels Amics de la Mar de Menorca. Aquesta associació pretén potenciar l'ús de la vela llatina i la conservació del patrimoni marítim. El meu pare fa anys que n'és soci i hi col·labora. Noltros vam dur la nostra barca, na Caparruda XD que és un llaüt de 36 pams.
Aquest any, com a novetat, vam llogar un apartament per allotjar-nos durant els tres dies; des de divendres fins diumenge.
Vam partir divendres matí amb la barca. Havíem sortit de Cala'n Busquets cap a les 12 del mig dia i arribàvem al port de Fornells a les 6 del fosquet. El trajecte va resultar agradable tot i que algunes ones feien sacsejar de tant en tant la barca. En arribar a aquell petit poble, vam nedar tot d’una a la piscina, i més tard jo i la meva amiga Marina vam passejar una estona pel poble. Ensoldemà vam sortir a navegar una estona dins la badia. Vam hissar les veles, feia un bon oratge i era tot un espectacle veure totes aquelles veles blanques desplegades al port de Fornells. Tot i que la tripulació no era gaire experta, na Caparruda no va fer cap mal paper . L’any que ve hi tornarem!
Algú s’hi apunta? x)

un bon dijous de juny

Aquest calorós matí l’he aprofitat per fer alguns exercicis per rehabilitar el meu cervell de cara al curs que ve. He estudiat piano i he llegit una bona estona. La novel·la que he començat aquests dies es titula L’arbre d’estornells. Torna ser una novel·la realista que tracta d’una adolescent americana en un món reestructurat que aconsegueix sorti-se’n gràcies a un nou professor de música del seu institut.
En haver dinat hem quedat amb les amigues per anar a nedar als replans de la Platja Gran. L’aigua era neta i blava i amb aquella calor sufocant ningú es resistia a banyar-se. Hem nedat tant que, rebentades, que al cap d’un parell d’hores ja no hem tingut ànims per a res més i hem tornat cap a casa. La bereneta, una bona dutxa i el bloc m’esperaven.

Per no avorrir-te, llegeix!

.....................................................

Sabeu què és enganxar-vos a llegir un llibre i no adormir-te fins acabar-lo? Ho sabeu? Idò és el que em va passar dilluns al vespre. Esteia llegint El diari vermell de la Carlota, un llibre que tracta d’una al·lota de 17 anys que decideix escriure un diari en el qual va exposant tot el que aprèn sobre la sexualitat i sobre els seus sentiments a la vegada que estableix una relació amb en Flanagan. Aquest llibre et permet fer-te una idea de com són els inicis de la sexualitat. En els capítols de diari, pots resoldre dubtes i obtenir més informació. Aquest llibre, El diari vermell de la Carlota, expressa el punt de vista de les al·lotes sobre el sexe, i es complementa amb un altre, El diari vermell de Flanagan, que manifesta el punt de vista dels al·lots sobre la sexualitat.
Jo, sense ser una llegidora compulsiva, m’agrada llegir. A l’estiu és quan llegeix més. Durant aquestes primeres setmanes de vacances he llegit tres llibres: Eva ja tens quinze anys i... , que és la continuació del llibre Eva, busca un bon psicòleg, Un estiu amb l’Anna, molt més bo que l’anterior i que os recoman vivament i El diari vermell de la Carlota que os acab de comentar.
Idò ja ho sabeu, per no avorrir-vos, llegiu!

Comencem!

Finalment m'he decidit a crear un blog. La idea va ser de la nostra mestra de català, n'Eugènia, que ens va motivar perquè aquest estiu no ens avorríssim i escrivíssim el nostre dia a dia a un blog. La meva companya i també amiga Bel ha estat la primera en fer-ho i ara m'he decidit jo.

Som na Rosa Gornès, una al·lota de 13 anys i vaig a l'institut M.Àngels Cardona, a 1r d'ESO.

Utilitzaré aquest bloc com a diari. Cada dia (o quasi cada dia, s'intentarà), escriuré el que hagi fet, els meus pensaments i reflexions d'aquest estiu. Així que comencem!

Diumenge, 18 de juny.

Em vaig despertar a casa de la meva àvia, la meva estimada àvia. Aquell dissabte vespre hi havia anat a dormir per poder fer-li companyia i ajudar-la un poc, ja que darrerament ha envellit, s’ha fet bastant gran i li fa una mica d’angúnia quedar-se tota sola. Aquell mateix vespre no vaig poder dormir gaire bé. Una intensa calor i uns mosquits entremaliats no em deixaven descansar en pau. Finalment em vaig adormir tard i un fort cansament ensoldemà em va perseguir per tot arreu. Em va despertar la meva àvia. Ell rellotge marcava les deu passades. Em vaig vestir i vaig baixar les escales fins arribar a la cuina, on l’àvia em preparava el berenar. Mentre menjava aquell deliciós pa amb nocilla, tot parlant amb l’àvia, el meu pare va interrompre la nostra interessant conversa. Em venia a cercar. Em va anunciar que sortiríem amb la barca. Jo vaig remugar tot d’una, però la cara se’m va alegrar quan em va dir que també vindria na Marina, una amiga meva. Em vaig enllestir de pressa i vam partir cap al moll per embarcar-nos. Vam decidir anar fins a l’Amarador, una arraconada a la costa nord on l’aigua estava neta i calmada. I no hi havia cap borb! Se’ns feia agradable nedar en aquella aigua cristal·lina. Haviem preparat entrepans i vam dinar a la barca. Ens ho vam passar molt bé. Tot i el cansament que vaig arrossegar durant el dia per no haver dormit suficientment, m’ho vaig passar bé !