Guiem Soldevila

A l’agost he començat classes de piano amb Guiem Soldevila, fill de M. Àngels Gornés, cosina del meu pare. Després d’uns anys de conservatori em feia ganes de provar un altre tipus de música moderna. A en Guillem,no l’havia tractat fins ara, però el fet de donar-me classes m’ha permès conèixer-lo. He descobert una persona sensible, tendra, afable i amb un gran talent musical. Tot un plaer.
La seva trajectòria artística va començar de jove al 1990 amb el grup Manners, com a cantant, guitarrista, teclista i principal compositor de la banda.
Al 1998 amb el grup Six Fusion va guanyar el premi a millor grup de pop rock de Menorca. Poc a poc, després d’acabar els seus estudis a L’Aula de Música Moderna de Barcelona i tornar a Menorca, s’ha decantat cap a un estil més intimista i poètic. Ha col•laborat en directe amb nombrosos grups de Menorca (M.Àngels Gornés, Arena, Hoochie hoochie band, Agrofunk, S’Albaida, Rita Barber...) i ha participat com a músic de Illanvers juntament amb la violinista Violant Menorca.
El seu primer disc es titula Origens (2008). Actualment està musicant el poemari Nura de Ponç Pons, amb qui comparteix de forma especial la seva estimació i compromís cap a Menorca.
Durant l’estiu ha fet diverses actuacions a diferents pobles de Menorca. El passat diumenge 22 d’agost vaig tenir l’oportunitat d’escoltar-lo a la plaça de l’església de Ferreries. El recital bàsicament va consistir en la interpretació d’algunes peces del seu disc Orígens, un poema de Joan Alcover i diferents fragments del poema Nura: El saber i la sospita i Godotus. Acompanyat per Violant Menorca al violí i un contrabaix.
Em va agradar molt, per la seva gran força expressiva, el sentiment que hi posà i la plena identificació entre música i poema.
Vist l’èxit d’aquest avançament, ben segur que el nou disc no decebrà a ningú.
Perquè: “Els poemes són camps d’un secret territori
on llauram entre mots l’aventura de viure” Nura. Ponç Pons

La meva àvia.

La meva àvia és solitud en una habitació buida.
La meva àvia són unes mans arruades,
una esquena corba i una pell blanca.
La meva àvia és cansament i un alenar profund,
uns ulls gastats i foscos,
una oració a les tardes.
La meva àvia és tendresa i comprensió,
manya i paciència, i un immens amor.
La meva àvia és una taula parada,
olor de pa tendre i de roba estojada.
La meva àvia són records entranyables,
històries i paraules
i un gest amable.
La meva àvia és una vida plena
que just s’acaba.

Toros sí, toros no?

El Parlament de Catalunya ha aprovat la llei que prohibeix les corregudes de toros. Ho ha fet per majoria absoluta amb 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions. La llei es posarà en pràctica a partir de l’1 de gener del 2012 i és el resultat d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) presentada per la plataforma Prou amb el suport de 180.000 signatures.
Aquesta notícia ha causat molta polèmica. Gairebé tothom ha dit la seva, vet aquí la meva opinió:
Estic en contra de les corregudes de toros, per molt que sigui tradició, que es practiqui des de fa molts d’anys i que sigui un tret característic de la cultura espanyola. I és que els factors culturals també han d’evolucionar. Si anam a això, fa molts d’anys, la inquisició extorsionava, cremava, torturava, i matava els considerats heretges i afortunadament, aquest tribunal es va abolir. També crec que s’han de prohibir costums tradicionals inhumans d’altres països com és l’ablació de clítoris. Pens que el pes de la tradició no és un argument suficient, Hem de donar el pas i abandonar aquelles pràctiques culturals poc civilitzades.
Algú pot dir que no és comparable la tortura animal amb la tortura humana. I certament hi ha una diferència fonamental en la classe de víctima, però la forma d’agressió, la tortura i la mort, és la mateixa. Celebrar públicament la crueltat amb animals és un fet vergonyós que, per a mi, hauria de ser considerat delictiu.
Ara bé, convé fer algunes consideracions:
- Per què s’han prohibit les corregudes de toros i no s’ha prohibit el correbou que també és una festa cruel?
- Totes les prohibicions són perilloses. El més desitjable és que la gent faci les coses per convenciment i no perquè una llei ho mani.
- També s’ha d’anar alerta en polititzar el tema, tal com s’ha fet. No es tracta d’anar en contra de la cultura espanyola, sinó de centrar el tema en la defensa dels animals.
Tothom té la seva opinió i tots som lliures d’expressar-la, però per a mi el sadisme, la violència, el dolor i la mort són i seran sempre un insult a la intel•ligència i a l’evolució de l’espècie humana.
O com va dir Mahatma Gandhi:
“Un país, una civilització es pot jutjar per la forma que tracta els seus animals”.