Campament Mas Banyeres ’09 (L)

El passat diumenge dia 19, a les 8 del matí, els al·lots i al·lotes de diferents pobles de Menorca i Eivissa entre 12 i 16 anys, agafàvem l’avió per partir cap a Barcelona per començar el campament inoblidable al Mas Banyeres.
Mas Banyeres és una masia senyorial del segle XI on va viure Jacint Verdaguer. Està envoltada de boscos de roures, alzines, til·lers i camps de cultiu. Fantàstica.
Ens disposàvem a passar una setmana agradable aprenent anglès de la manera més divertida possible.
I així ho vam fer. Ens ho vam passar meravellosament bé. Ens vam fer tots molt amics tot i que d’anglès en vam practicar ben poc :P. Ara se’ns fa difícil trobar-nos tots junts perquè vivim a llocs diferents, però tot i així, sovint parlam per el msn i hem quedat que l’any qui ve hi tornam tots! =D
Cada dia ens despertàvem a les 8’15 i baixàvem a berenar. Durant el matí realitzàvem diverses activitats en anglès: password, the great bingo.... Dinàvem devers la una, (el menjar, la veritat, era molt bo). En haver dinat teníem una estoneta lliure per descansar, telefonar als pares o fer el que ens venia de gust. Devers les quatre ens anàvem a la piscina, allà tothom nedava, ja que si no volies t’hi tiraven vestit. Més tard fèiem la bereneta i tot seguit ens dutxàvem. Sopàvem a les 9, després fèiem el joc de nit i a les 12 tothom dormia. Això era la rutina més o menys diària. Un dia vam anar d’excursió al Cau de les Bruixes. És un tros de terra circular envoltat per alts arbres de manera que forma com un recinte tancat. La llegenda conta que si trepitges el centre desapareixes i no tornes mai més, així que, per si de cas, ningú va gosar a posar-se al mig i tothom va anar alerta de caminar per la vorera. Llevat d’aquest dia, no ens vam moure de la casa. El millor dia va ser el dissabte. El darrer vespre vam organitzar una discoteca. Al Mas hi ha una sala aposta per aquesta ocasió. Ens ho vam passar d’allò més bé i ens van deixar anar a dormir més tard.
Ensoldemà, el darrer dia, vam berenar a les 10, vam nedar a la piscina una estona, però a les 12 ja dinàvem, ja que havíem de partir cap a l’aeroport a la 13’30. Ningú se’n volia anar... ens ho havíem passat massa bé. Finalment ens vam acomiadar tots i vam partir cap a l’aeroport altra vegada. Menorca i les nostres famílies ens esperaven.

Diumenge 12 de juliol.

I una altra vegada em despertava a casa de la meva estimada àvia. Aquesta vegada el rellotge marcava les onze. Aquell vespre també havia dormit a ca seva per fer-li companyia. Vaig berenar adeveres. L’àvia m’havia avisat que aniríem amb la meva tia i la meva cosina a dinar a l’Ocean, un restaurant pels voltants de Sa Caleta, on hi ha una piscina per banyar-nos abans de dinar. La meva cosina nom Aina, té 11 anys, dos menys que jo. Té un germà bessó, en Miquel i me’ls estim molt. Si no fos perquè ells viuen a Mallorca, estaríem tot el temps junts. Des de molt petits que cada estiu ens ho passam fantàsticament bé. Però darrerament les coses han canviat un poc. Jo he crescut i tenc altres interessos. Tanmateix, sempre seran els meus cosins preferits.
La qüestió és que la meva cosina va entrar a casa de l’àvia; ens venia a cercar.
En arribar al restaurant vam nedar una estona fins hora de dinar. El menjar era boníssim, vam quedar totes ben redones xD. Després, vam acompanyar la meva àvia a casa seva. Llavors, la meva tia em va oferir anar amb ells a la Vall, on hi hauria tota la família per part de l’altra banda, però és com si fos meva també, ja que sempre em conviden i hi estic a gust amb ells.
L’aigua estava netíssima, transparent. I per acabar, després de banyar-nos, els concos dels meus cosins, que havien vingut amb barca, un veler de 16 metres, preciós, ens van convidar a embarcar-nos amb ells i tornar a Ciutadella amb vaixell. La travessía va resultar agradable i divertida. Vam arribar a port a les 9 del vespre, cansats, però contents. x)

Concert de Los Chicos del Coro

No puc imaginar-me la meva vida sense la música. Des dels quatre anys que vaig conèixer aquest món i encara hi som. Estudio al conservatori de Ciutadella, on cant, vaig a classes de llenguatge i toc el piano. Tot i que em costa compaginar-ho amb l’escola, intent trobar temps per a les dues coses. Al conservatori he après a valorar la música clàssica , però per ara els meus gèneres preferits són el punk-rock, rock alternatiu, pop-punk... I els grups que normalment escolto són: Metallica, ACDC, Extremoduro, Ska-p, Eskotbuto...Des de sempre, que m’ha agradat molt cantar, i la veritat es que se’m duu bé. Al conservatori feim cant coral i tot i que no feim gran cosa, m’agrada molt .
El passat dimarts dia 7,va arribar el dia tant esperat. El dia en que aquell fosquet d’estiu, Los Chicos del Coro actuaven a Ciutadella.
Sincerament, el lloc per un concert no era gaire apropiat. Era al pati de Calós. XD Hi havia muntat un petit escenari i escampades pel pati, un futimé de cadires de plàstic per a seure-hi el públic. Un panorama bastant patètic. Però tot i les males condicions, i sentir com entrenaven els jugadors de bàsquet que hi havia al costat, el concert va resultar fantàstic, magnífic. Hi havia un solista, en Jon, que té catorze anys, que quan cantava feia posar els pèls de punta! La seva veu es espectacular. El concert tant esperat va resultar una de les millors experiències de la meva vida. Em va encantar!

Cap de setmana a Fornells ! :D

Aquest cap de setmana l'he passat a Fornells amb la meva família i amics dels meus pares en motiu de la trobada de barques de vela que es celebra cada any organitzada pels Amics de la Mar de Menorca. Aquesta associació pretén potenciar l'ús de la vela llatina i la conservació del patrimoni marítim. El meu pare fa anys que n'és soci i hi col·labora. Noltros vam dur la nostra barca, na Caparruda XD que és un llaüt de 36 pams.
Aquest any, com a novetat, vam llogar un apartament per allotjar-nos durant els tres dies; des de divendres fins diumenge.
Vam partir divendres matí amb la barca. Havíem sortit de Cala'n Busquets cap a les 12 del mig dia i arribàvem al port de Fornells a les 6 del fosquet. El trajecte va resultar agradable tot i que algunes ones feien sacsejar de tant en tant la barca. En arribar a aquell petit poble, vam nedar tot d’una a la piscina, i més tard jo i la meva amiga Marina vam passejar una estona pel poble. Ensoldemà vam sortir a navegar una estona dins la badia. Vam hissar les veles, feia un bon oratge i era tot un espectacle veure totes aquelles veles blanques desplegades al port de Fornells. Tot i que la tripulació no era gaire experta, na Caparruda no va fer cap mal paper . L’any que ve hi tornarem!
Algú s’hi apunta? x)

un bon dijous de juny

Aquest calorós matí l’he aprofitat per fer alguns exercicis per rehabilitar el meu cervell de cara al curs que ve. He estudiat piano i he llegit una bona estona. La novel·la que he començat aquests dies es titula L’arbre d’estornells. Torna ser una novel·la realista que tracta d’una adolescent americana en un món reestructurat que aconsegueix sorti-se’n gràcies a un nou professor de música del seu institut.
En haver dinat hem quedat amb les amigues per anar a nedar als replans de la Platja Gran. L’aigua era neta i blava i amb aquella calor sufocant ningú es resistia a banyar-se. Hem nedat tant que, rebentades, que al cap d’un parell d’hores ja no hem tingut ànims per a res més i hem tornat cap a casa. La bereneta, una bona dutxa i el bloc m’esperaven.