Per no avorrir-te, llegeix!

.....................................................

Sabeu què és enganxar-vos a llegir un llibre i no adormir-te fins acabar-lo? Ho sabeu? Idò és el que em va passar dilluns al vespre. Esteia llegint El diari vermell de la Carlota, un llibre que tracta d’una al·lota de 17 anys que decideix escriure un diari en el qual va exposant tot el que aprèn sobre la sexualitat i sobre els seus sentiments a la vegada que estableix una relació amb en Flanagan. Aquest llibre et permet fer-te una idea de com són els inicis de la sexualitat. En els capítols de diari, pots resoldre dubtes i obtenir més informació. Aquest llibre, El diari vermell de la Carlota, expressa el punt de vista de les al·lotes sobre el sexe, i es complementa amb un altre, El diari vermell de Flanagan, que manifesta el punt de vista dels al·lots sobre la sexualitat.
Jo, sense ser una llegidora compulsiva, m’agrada llegir. A l’estiu és quan llegeix més. Durant aquestes primeres setmanes de vacances he llegit tres llibres: Eva ja tens quinze anys i... , que és la continuació del llibre Eva, busca un bon psicòleg, Un estiu amb l’Anna, molt més bo que l’anterior i que os recoman vivament i El diari vermell de la Carlota que os acab de comentar.
Idò ja ho sabeu, per no avorrir-vos, llegiu!

Comencem!

Finalment m'he decidit a crear un blog. La idea va ser de la nostra mestra de català, n'Eugènia, que ens va motivar perquè aquest estiu no ens avorríssim i escrivíssim el nostre dia a dia a un blog. La meva companya i també amiga Bel ha estat la primera en fer-ho i ara m'he decidit jo.

Som na Rosa Gornès, una al·lota de 13 anys i vaig a l'institut M.Àngels Cardona, a 1r d'ESO.

Utilitzaré aquest bloc com a diari. Cada dia (o quasi cada dia, s'intentarà), escriuré el que hagi fet, els meus pensaments i reflexions d'aquest estiu. Així que comencem!

Diumenge, 18 de juny.

Em vaig despertar a casa de la meva àvia, la meva estimada àvia. Aquell dissabte vespre hi havia anat a dormir per poder fer-li companyia i ajudar-la un poc, ja que darrerament ha envellit, s’ha fet bastant gran i li fa una mica d’angúnia quedar-se tota sola. Aquell mateix vespre no vaig poder dormir gaire bé. Una intensa calor i uns mosquits entremaliats no em deixaven descansar en pau. Finalment em vaig adormir tard i un fort cansament ensoldemà em va perseguir per tot arreu. Em va despertar la meva àvia. Ell rellotge marcava les deu passades. Em vaig vestir i vaig baixar les escales fins arribar a la cuina, on l’àvia em preparava el berenar. Mentre menjava aquell deliciós pa amb nocilla, tot parlant amb l’àvia, el meu pare va interrompre la nostra interessant conversa. Em venia a cercar. Em va anunciar que sortiríem amb la barca. Jo vaig remugar tot d’una, però la cara se’m va alegrar quan em va dir que també vindria na Marina, una amiga meva. Em vaig enllestir de pressa i vam partir cap al moll per embarcar-nos. Vam decidir anar fins a l’Amarador, una arraconada a la costa nord on l’aigua estava neta i calmada. I no hi havia cap borb! Se’ns feia agradable nedar en aquella aigua cristal·lina. Haviem preparat entrepans i vam dinar a la barca. Ens ho vam passar molt bé. Tot i el cansament que vaig arrossegar durant el dia per no haver dormit suficientment, m’ho vaig passar bé !