Finalment m'he decidit a crear un blog. La idea va ser de la nostra mestra de català, n'Eugènia, que ens va motivar perquè aquest estiu no ens avorríssim i escrivíssim el nostre dia a dia a un blog. La meva companya i també amiga Bel ha estat la primera en fer-ho i ara m'he decidit jo.
Som na Rosa Gornès, una al·lota de 13 anys i vaig a l'institut M.Àngels Cardona, a 1r d'ESO.
Utilitzaré aquest bloc com a diari. Cada dia (o quasi cada dia, s'intentarà), escriuré el que hagi fet, els meus pensaments i reflexions d'aquest estiu. Així que comencem!
Diumenge, 18 de juny.
Em vaig despertar a casa de la meva àvia, la meva estimada àvia. Aquell dissabte vespre hi havia anat a dormir per poder fer-li companyia i ajudar-la un poc, ja que darrerament ha envellit, s’ha fet bastant gran i li fa una mica d’angúnia quedar-se tota sola. Aquell mateix vespre no vaig poder dormir gaire bé. Una intensa calor i uns mosquits entremaliats no em deixaven descansar en pau. Finalment em vaig adormir tard i un fort cansament ensoldemà em va perseguir per tot arreu. Em va despertar la meva àvia. Ell rellotge marcava les deu passades. Em vaig vestir i vaig baixar les escales fins arribar a la cuina, on l’àvia em preparava el berenar. Mentre menjava aquell deliciós pa amb nocilla, tot parlant amb l’àvia, el meu pare va interrompre la nostra interessant conversa. Em venia a cercar. Em va anunciar que sortiríem amb la barca. Jo vaig remugar tot d’una, però la cara se’m va alegrar quan em va dir que també vindria na Marina, una amiga meva. Em vaig enllestir de pressa i vam partir cap al moll per embarcar-nos. Vam decidir anar fins a l’Amarador, una arraconada a la costa nord on l’aigua estava neta i calmada. I no hi havia cap borb! Se’ns feia agradable nedar en aquella aigua cristal·lina. Haviem preparat entrepans i vam dinar a la barca. Ens ho vam passar molt bé. Tot i el cansament que vaig arrossegar durant el dia per no haver dormit suficientment, m’ho vaig passar bé !
Em vaig despertar a casa de la meva àvia, la meva estimada àvia. Aquell dissabte vespre hi havia anat a dormir per poder fer-li companyia i ajudar-la un poc, ja que darrerament ha envellit, s’ha fet bastant gran i li fa una mica d’angúnia quedar-se tota sola. Aquell mateix vespre no vaig poder dormir gaire bé. Una intensa calor i uns mosquits entremaliats no em deixaven descansar en pau. Finalment em vaig adormir tard i un fort cansament ensoldemà em va perseguir per tot arreu. Em va despertar la meva àvia. Ell rellotge marcava les deu passades. Em vaig vestir i vaig baixar les escales fins arribar a la cuina, on l’àvia em preparava el berenar. Mentre menjava aquell deliciós pa amb nocilla, tot parlant amb l’àvia, el meu pare va interrompre la nostra interessant conversa. Em venia a cercar. Em va anunciar que sortiríem amb la barca. Jo vaig remugar tot d’una, però la cara se’m va alegrar quan em va dir que també vindria na Marina, una amiga meva. Em vaig enllestir de pressa i vam partir cap al moll per embarcar-nos. Vam decidir anar fins a l’Amarador, una arraconada a la costa nord on l’aigua estava neta i calmada. I no hi havia cap borb! Se’ns feia agradable nedar en aquella aigua cristal·lina. Haviem preparat entrepans i vam dinar a la barca. Ens ho vam passar molt bé. Tot i el cansament que vaig arrossegar durant el dia per no haver dormit suficientment, m’ho vaig passar bé !
UAU Rosa!!
ResponEliminaEnhorabona!!
M'encanta tot:
el nom (ja ho sé, som friki),
el color (rosa-fúcsia,
el que contes amb el teu estil tan personal.
Ara ho diré a la resta de companys de 1r d'ESO perquè entrin i et deixin un comentari.
Una abraçada