Començament del curs.

Ja hem començat el curs. La primera setmana resulta emocionant ja que sempre es produeixen canvis: retrobam antics companys que en tot l’estiu no havíem vist (alguns han crescut, altres segueixen igual), coneixem els professors nous i estrenam alguna assignatura com aquest any l’educació per a la ciutadania. En principi intuïa de què aniria la matèria, però avui, després de la primera classe, me n’he fet una idea més clara.
El professor ,en Martí Barber, per començar ens ha fet una sèrie de preguntes que m’han fet reflexionar.
Primera: què vol dir “ser persona” ?
M’ha agafat per sorpresa ja que és una pregunta que de principi sembla fàcil, però no és tant senzill d’explicar. Jo he contestat que ser persona vol dir ser humà, saber enraonar per sí mateix, saber conviure amb la societat i comportar-se com a éssers civilitzats. La principal característica que ens distingeix dels animals és el llenguatge i el pensament. Ara bé, un és persona només pel fet de néixer? Es pot aprendre a ser persona? Som més persones ara que abans?...
Segona pregunta: què és la llibertat?
Jo trob que la llibertat és un dret que tenim les persones a fer el que vulguem o ens apeteixi, sempre i quan no danyem un altre. Ara bé. Quan feim realment el que volem? Mai. Sempre actuam sota unes obligacions, a la família, l’escola, el carrer... Un company de la classe ha dit que no podíem definir la llibertat si no l’havíem experimentada...
Tercera: què canviaries de la societat?
En escriure aquesta pregunta a la pissarra molts companys han començat a remugar, deien que hi havia un fotimer de coses que canviarien! Jo, la veritat no en canviaria tantes, pens que som molt afortunats els qui vivim als països desenvolupats,però sempre hi ha temes a millorar:
Per exemple, si ens centram al nostre sistema educatiu, això és el que jo canviaria:
- Reduiria el nombre d’assignatures almenys a primer cicle d’ESO. No entenc perquè s’han d’afegir noves assignatures com la tecnologia, l’educació per la ciutadania i tenir una hora més d’estudi. Sí que és cert que l’educació per la ciutadania pot ajudar-nos a ser millors ciutadans, sí, no ho neg, però en què et pots basar per qualificar-la com les altres assignatures? Si ets bon ciutadà l’aproves i si no, la suspens? Seria la manera més coherent no? Idò no, haurem d’estudiar els conceptes i fer un examen escrit.
-Les hores d’estudi ens serveixen per fer els deures i estudiar, però això també ho pots fer a casa teva, no? Podrien llevar aquestes dues hores d’estudi i sortir tots els dies a les dues del migdia i no a les tres, no trobau?
- Reduiria el nombre d’examens escrits, hi ha prou elements per avaluar un alumne amb les feines diàries, l’actitud etc. sense haver de passar pel martiri de fer exàmens continuament i tots a les mateixes dates.
- Afegiria alegria i bon humor a les classes.

La darrera pregunta que ens ha demanat ha estat “a qui admiram i per què?”
La majoria de companys meus han escrit el nom de persones famoses que surten per la televisió. No vull dir que cantants, actors i esportistes, no siguin persones que no es puguin admirar, segur que tenen qualitats per ser admirades, però jo no he posat cap nom en concret, sinó que he contestat:
Jo admir qualsevol persona respectuosa amb tot i amb tothom, que s’esforça i lluita per aconseguir el que vol, que és coherent i li importen els altres per damunt de tot. I moltes d’aquestes no surten a la televisió.
Si soc sincera, al principi em feia un poc de vessa fer aquesta assignatura, però de la primera classe n’he sortit bastant contenta. Ara veurem la resta.