Ja s’acaba l’estiu, i és que ha passat volant. De cop i volta ja ens trobam al setembre i d’aquí uns quants dies tornam a la rutina. I és que aquest estiu, tot i haver estat tant curt, l’hem aprofitat al màxim. Vet aquí el resultat:
Vam començar amb Sant Joan, la nostra festa tant estimada, amb l’al·licient de sortir fins tard amb les amigues i conèixer gent nova. En aquest cas, hem fet una nova amiga, na Mia (Joana Maria) que és la filla d’uns amics de la meva tia. Ha fet segon d’ESO i viu a Palma de Mallorca. Com que no coneixia ningú, la tia em va demanar si podia venir amb el nostre grup i ens vam avenir la mar de bé. Tant que a mitjan agost ha tornat a veure’ns amb la seva cosina. Diuen que d’ara endavant no es perdran cap Sant Joan. Mentrestant ens ha convidat a totes a passar un cap de setmana a casa seva durant l’hivern.
El mes de juliol va resultar molt animat. Després de passar una setmana al campament d’anglès al Mas Banyeres, van arribar els meus concos i cosins de Barcelona. I és quan aprofitam més per fer sortides amb tota la família: platja, dinars, berenetes, sopars... cada dia hi ha hagut força activitat.
A partir de la segona setmana d’agost hem afluixat el ritme i he aprofitat per sortir més amb les amigues. Junt amb na Mia i la seva cosina Cate (Caterina)hem anat a nedar, passejar, de compres i no ens hem avorrit gens. Tot i açò, he dedicat una estona cada dia a llegir, escriure al bloc i a mantenir el cervell actiu.
Ara ja ha arribat el setembre, el dia s’escurça, el meu germà ha partit a Barcelona, els pares fan feina. Torna la rutina de cada any.Hi queden 4 dies per començar l’escola. Quatre dies que intentaré aprofitar al màxim :D
D’aquest estiu em quedaran dins la memòria:
- La transparència de l’aigua de La Vall un dia de juliol amb les amigues.
- La remor de les ones que esquitxen la barca.
- El gust de la coca amb prunes de l’àvia.
- L’olor dels pins del pati de ca meva.
- Les rialles de les amigues sense cap motiu.
- Les assegudes de l’àvia a la fresca.
- La cançó “Summercat “sonant a tot arreu.
- Els jocs i les corregudes dels meus cosins petits.
- El goig de conèixer gent nova i la tristesa de l’acomiadament.
- La companyia d’un bon llibre.
- La nostàlgia del setembre.
- I moltes altres sensacions que se’m fan difícil de descriure.
Vam començar amb Sant Joan, la nostra festa tant estimada, amb l’al·licient de sortir fins tard amb les amigues i conèixer gent nova. En aquest cas, hem fet una nova amiga, na Mia (Joana Maria) que és la filla d’uns amics de la meva tia. Ha fet segon d’ESO i viu a Palma de Mallorca. Com que no coneixia ningú, la tia em va demanar si podia venir amb el nostre grup i ens vam avenir la mar de bé. Tant que a mitjan agost ha tornat a veure’ns amb la seva cosina. Diuen que d’ara endavant no es perdran cap Sant Joan. Mentrestant ens ha convidat a totes a passar un cap de setmana a casa seva durant l’hivern.
El mes de juliol va resultar molt animat. Després de passar una setmana al campament d’anglès al Mas Banyeres, van arribar els meus concos i cosins de Barcelona. I és quan aprofitam més per fer sortides amb tota la família: platja, dinars, berenetes, sopars... cada dia hi ha hagut força activitat.
A partir de la segona setmana d’agost hem afluixat el ritme i he aprofitat per sortir més amb les amigues. Junt amb na Mia i la seva cosina Cate (Caterina)hem anat a nedar, passejar, de compres i no ens hem avorrit gens. Tot i açò, he dedicat una estona cada dia a llegir, escriure al bloc i a mantenir el cervell actiu.
Ara ja ha arribat el setembre, el dia s’escurça, el meu germà ha partit a Barcelona, els pares fan feina. Torna la rutina de cada any.Hi queden 4 dies per començar l’escola. Quatre dies que intentaré aprofitar al màxim :D
D’aquest estiu em quedaran dins la memòria:
- La transparència de l’aigua de La Vall un dia de juliol amb les amigues.
- La remor de les ones que esquitxen la barca.
- El gust de la coca amb prunes de l’àvia.
- L’olor dels pins del pati de ca meva.
- Les rialles de les amigues sense cap motiu.
- Les assegudes de l’àvia a la fresca.
- La cançó “Summercat “sonant a tot arreu.
- Els jocs i les corregudes dels meus cosins petits.
- El goig de conèixer gent nova i la tristesa de l’acomiadament.
- La companyia d’un bon llibre.
- La nostàlgia del setembre.
- I moltes altres sensacions que se’m fan difícil de descriure.
"La nostàlgia del setembre".
ResponEliminaAquest mes sempre m'ha caigut tort i no sabia per què.
Ara, gràcies a tu, ho acab de descobrir:
és el mes en què deim adéu a tantes coses, que la sensació que ens queda és aquesta,
de nostàlgia.