La meva àvia és solitud en una habitació buida.
La meva àvia són unes mans arruades,
una esquena corba i una pell blanca.
La meva àvia és cansament i un alenar profund,
uns ulls gastats i foscos,
una oració a les tardes.
La meva àvia és tendresa i comprensió,
manya i paciència, i un immens amor.
La meva àvia és una taula parada,
olor de pa tendre i de roba estojada.
La meva àvia són records entranyables,
històries i paraules
i un gest amable.
La meva àvia és una vida plena
que just s’acaba.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada