Toros sí, toros no?

El Parlament de Catalunya ha aprovat la llei que prohibeix les corregudes de toros. Ho ha fet per majoria absoluta amb 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions. La llei es posarà en pràctica a partir de l’1 de gener del 2012 i és el resultat d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) presentada per la plataforma Prou amb el suport de 180.000 signatures.
Aquesta notícia ha causat molta polèmica. Gairebé tothom ha dit la seva, vet aquí la meva opinió:
Estic en contra de les corregudes de toros, per molt que sigui tradició, que es practiqui des de fa molts d’anys i que sigui un tret característic de la cultura espanyola. I és que els factors culturals també han d’evolucionar. Si anam a això, fa molts d’anys, la inquisició extorsionava, cremava, torturava, i matava els considerats heretges i afortunadament, aquest tribunal es va abolir. També crec que s’han de prohibir costums tradicionals inhumans d’altres països com és l’ablació de clítoris. Pens que el pes de la tradició no és un argument suficient, Hem de donar el pas i abandonar aquelles pràctiques culturals poc civilitzades.
Algú pot dir que no és comparable la tortura animal amb la tortura humana. I certament hi ha una diferència fonamental en la classe de víctima, però la forma d’agressió, la tortura i la mort, és la mateixa. Celebrar públicament la crueltat amb animals és un fet vergonyós que, per a mi, hauria de ser considerat delictiu.
Ara bé, convé fer algunes consideracions:
- Per què s’han prohibit les corregudes de toros i no s’ha prohibit el correbou que també és una festa cruel?
- Totes les prohibicions són perilloses. El més desitjable és que la gent faci les coses per convenciment i no perquè una llei ho mani.
- També s’ha d’anar alerta en polititzar el tema, tal com s’ha fet. No es tracta d’anar en contra de la cultura espanyola, sinó de centrar el tema en la defensa dels animals.
Tothom té la seva opinió i tots som lliures d’expressar-la, però per a mi el sadisme, la violència, el dolor i la mort són i seran sempre un insult a la intel•ligència i a l’evolució de l’espècie humana.
O com va dir Mahatma Gandhi:
“Un país, una civilització es pot jutjar per la forma que tracta els seus animals”.