El passat diumenge dia 19, a les 8 del matí, els al·lots i al·lotes de diferents pobles de Menorca i Eivissa entre 12 i 16 anys, agafàvem l’avió per partir cap a Barcelona per començar el campament inoblidable al Mas Banyeres.
Mas Banyeres és una masia senyorial del segle XI on va viure Jacint Verdaguer. Està envoltada de boscos de roures, alzines, til·lers i camps de cultiu. Fantàstica.
Ens disposàvem a passar una setmana agradable aprenent anglès de la manera més divertida possible.
I així ho vam fer. Ens ho vam passar meravellosament bé. Ens vam fer tots molt amics tot i que d’anglès en vam practicar ben poc :P. Ara se’ns fa difícil trobar-nos tots junts perquè vivim a llocs diferents, però tot i així, sovint parlam per el msn i hem quedat que l’any qui ve hi tornam tots! =D
Cada dia ens despertàvem a les 8’15 i baixàvem a berenar. Durant el matí realitzàvem diverses activitats en anglès: password, the great bingo.... Dinàvem devers la una, (el menjar, la veritat, era molt bo). En haver dinat teníem una estoneta lliure per descansar, telefonar als pares o fer el que ens venia de gust. Devers les quatre ens anàvem a la piscina, allà tothom nedava, ja que si no volies t’hi tiraven vestit. Més tard fèiem la bereneta i tot seguit ens dutxàvem. Sopàvem a les 9, després fèiem el joc de nit i a les 12 tothom dormia. Això era la rutina més o menys diària. Un dia vam anar d’excursió al Cau de les Bruixes. És un tros de terra circular envoltat per alts arbres de manera que forma com un recinte tancat. La llegenda conta que si trepitges el centre desapareixes i no tornes mai més, així que, per si de cas, ningú va gosar a posar-se al mig i tothom va anar alerta de caminar per la vorera. Llevat d’aquest dia, no ens vam moure de la casa. El millor dia va ser el dissabte. El darrer vespre vam organitzar una discoteca. Al Mas hi ha una sala aposta per aquesta ocasió. Ens ho vam passar d’allò més bé i ens van deixar anar a dormir més tard.
Ensoldemà, el darrer dia, vam berenar a les 10, vam nedar a la piscina una estona, però a les 12 ja dinàvem, ja que havíem de partir cap a l’aeroport a la 13’30. Ningú se’n volia anar... ens ho havíem passat massa bé. Finalment ens vam acomiadar tots i vam partir cap a l’aeroport altra vegada. Menorca i les nostres famílies ens esperaven.
Mas Banyeres és una masia senyorial del segle XI on va viure Jacint Verdaguer. Està envoltada de boscos de roures, alzines, til·lers i camps de cultiu. Fantàstica.
Ens disposàvem a passar una setmana agradable aprenent anglès de la manera més divertida possible.
I així ho vam fer. Ens ho vam passar meravellosament bé. Ens vam fer tots molt amics tot i que d’anglès en vam practicar ben poc :P. Ara se’ns fa difícil trobar-nos tots junts perquè vivim a llocs diferents, però tot i així, sovint parlam per el msn i hem quedat que l’any qui ve hi tornam tots! =D
Cada dia ens despertàvem a les 8’15 i baixàvem a berenar. Durant el matí realitzàvem diverses activitats en anglès: password, the great bingo.... Dinàvem devers la una, (el menjar, la veritat, era molt bo). En haver dinat teníem una estoneta lliure per descansar, telefonar als pares o fer el que ens venia de gust. Devers les quatre ens anàvem a la piscina, allà tothom nedava, ja que si no volies t’hi tiraven vestit. Més tard fèiem la bereneta i tot seguit ens dutxàvem. Sopàvem a les 9, després fèiem el joc de nit i a les 12 tothom dormia. Això era la rutina més o menys diària. Un dia vam anar d’excursió al Cau de les Bruixes. És un tros de terra circular envoltat per alts arbres de manera que forma com un recinte tancat. La llegenda conta que si trepitges el centre desapareixes i no tornes mai més, així que, per si de cas, ningú va gosar a posar-se al mig i tothom va anar alerta de caminar per la vorera. Llevat d’aquest dia, no ens vam moure de la casa. El millor dia va ser el dissabte. El darrer vespre vam organitzar una discoteca. Al Mas hi ha una sala aposta per aquesta ocasió. Ens ho vam passar d’allò més bé i ens van deixar anar a dormir més tard.
Ensoldemà, el darrer dia, vam berenar a les 10, vam nedar a la piscina una estona, però a les 12 ja dinàvem, ja que havíem de partir cap a l’aeroport a la 13’30. Ningú se’n volia anar... ens ho havíem passat massa bé. Finalment ens vam acomiadar tots i vam partir cap a l’aeroport altra vegada. Menorca i les nostres famílies ens esperaven.
Very well!!
ResponElimina