El vigilant en el camp de sègol.

L’estiu és quan puc gaudir més de la lectura. Tenc més temps i estic més lliure de preocupacions. El darrer llibre que he llegit ha estat El vigilant en el camp de sègol, de Jerome David Salinger, un clàssic que el meu germà sempre m’havia recomanat i encara no havia tingut oportunitat de llegir. Certament, no m’ha decebut gens.

El vigilant en el camp de sègol narra uns dies de la vida de Holden Caulfield, un noi de 17 anys, complicat, incomprès per la societat a la qual ell tampoc comprèn. La novel·la comença quan el fan fora del seu Institut (Pencey), ja que suspèn totes les assignatures excepte l'anglès.

A Pencey comparteix habitació amb un noi que nom Stradlater, molt cregut, que s’aprofita de la Sally Haynes, la noia que li agrada. Abans d'anar-se'n del centre acaben pegant-se. Així que decideix anar a dormir a l'habitació del Robert Ackley, un noi pesat que sempre s'està ficant amb ell. No pot dormir i acaba per agafar les maletes i marxar abans d'hora. No abans de cridar en veu alta “sou uns malparits!” a les escales del passadís. La seva sortida és fugir del col·legi i dels companys els quals no suporta.

Va deambulant d'aquí cap allà pel carrer sense destí. S’atura a un bar a prendre unes copes. Més tard s'instal·la a un hotel i sol·licita els serveis d'una prostituta, però acaben pegant-li perquè no paga el preu tres noies (la més maca) per fer alguna cosa amb la seva vida i amb el seu estipulat. Va a un altre “pub” per passar el temps.

Cansat, torna a casa seva per veure la seva germana petita (la Phoebe). Els seus pares no són a casa, i decideix marxar abans que tornin. Opta per anar a casa del seu professor d'anglès, que l’acull durant uns dies. Però mentre dorm es desperta veient com aquell home li acarona la cara; s'espanta de les seves intencions i toca el dos.

Decebut del món i les seves misèries, se’n va a l'escola de la seva germana per deixar-li una nota on comunica que vol marxar sol i lluny de la societat en la qual viu.

La seva germana vol partir amb ell, però Holden no li permet ja que és l’única persona per la qual encara sent afecte i preocupació, després de sentir-se decebut per la societat. La Phoebe el fa canviar d’actitud i li arranca la promesa que no marxarà. L'última escena del llibre és mentre veu a la Phoebe donant voltes a l'atracció dels cavallets. Per primer cop, es sent feliç. La infància és l’únic lloc on encara hi ha innocència i s’ha de protegir, tal com suggereix el títol del llibre. Aquest és una metàfora curiosa. Fa referència a una reflexió que el protagonista fa sobre un poema en el qual apareix un personatge que arran d’un precipici i enmig d’un camp de sègol,vigila tots els fillets que juguen en aquell camp per evitar que caiguin al precipici. Això és el que vol fer el protagonista de la novel·la, vigilar que altres adolescents no caiguin a l’abisme, tal com ha estat a punt de fer-ho ell.

Aquest libre m’ha agradat molt. Crec que l’important no és l'argument, sinó els pensaments del protagonista. Aquest representa la rebel·lia, la decepció de l’adolescent en descobrir la hipocresia del món adult . I aquest tema és intemporal, per la qual cosa, aquesta novel·la segueix tenint èxit. És un llibre dur i provocador que no se n’està de tractar la sexualitat , les drogues... sense prejudicis. Per això va ser un llibre polèmic que va ser molt criticat, però amb el temps s’ha convertit en un dels llibres més llegits dels darrers temps. Més que un llibre per entretenir-se, és un llibre per posar-te en el paper del protagonista i captar un missatge clar: el món adult pot ser dur, frustrant, decebedor, però tot i això, val la pena viure. Això sí, val la pena conservar un poc la innocència i la confiança pròpia del fillet que tots portam a dintre.