Aquest cap de setmana els meus pares l’han passat a Fornells en motiu de la trobada de barques de vela que es celebra cada any organitzada pels Amics de la Mar de Menorca. Aquesta associació pretén potenciar l'ús de la vela llatina i la conservació del patrimoni marítim. El meu pare fa anys que n'és soci i hi col·labora.
Van partir divendres matí amb la barca. Van sortir de Cala'n Busquets cap a les 9 del matí i van arribar al port de Fornells a les 3 del capvespre. El trajecte va resultar agradable tot i que algunes ones feien sacsejar de tant en tant la barca.
A les 8 del fosquet la trobada es va encetar amb la conferència “Entre la mar i el foc. Els mariners menorquins al servei de la guerra (1650-1850)” a càrrec de Marc Pallicer, a la Casa del Contramestre.
La conferència va ser llarga i interessant i va tractar sobretot de la vida dels mariners menorquins entre els segle XVII i XIX. Per una banda, molts es van enrolar en vaixells de guerra i durant la dominació britànica, molts d’altres es van dedicar al corsarisme. Tot això per tal de sortir de la pobresa que caracteritzava la vida dels mariners.
El tema del corsarisme m’ha encuriosit. Fins ara jo encara no sabia molt bé la diferència entre corsaris i pirates, però ara, entre l’explicació de la xerrada i el que he pogut llegir, em sembla que ja ho tenc clar:
Els pirates són aquells que roben il·legalment altres vaixells, i en canvi els corsaris, són aquells que roben sota el permís del govern. Per dir-ho d’alguna manera, els pirates eren delinqüents i els corsaris practicaven més bé, una activitat econòmica, tot i que robaven els vaixells enemics.
Segons ens diu Miquel Àngel Casasnovas, a la “Història de Menorca”, al corsarisme hi participaven persones de totes les classes socials que s’encarregaven d’armar el vaixell, proveir-lo i contractar la tripulació. Les autoritats britàniques expedien la patent de cors- es tractava d’una activitat perfectament legal- i els facilitaven armes i municions. Entre 1778 o 1781, els menorquins armaren 55 corsaris (amb una dotació propera als 3.000 homes) que capturaren 225 preses declarades bones; els corsaris britànics amb base a Maó apressaren altres 43 vaixells. Aquests 268 vaixells capturats foren avaluats en 2.3. milions de peces de 8. La venda de les preses ocasionava una gran activitat al port de Maó i guanys molt considerables entre els armadors, intermediaris, drassanes, comerciants i tripulacions.
La causa del seu èxit radicava sobretot en la rapidesa en la navegació afavorida pel tipus de nau que utilitzaven: el xabec armat amb rems i vela llatina.
En resum, el corsarisme va ser una activitat econòmica que va enriquir la societat menorquina d’aquella època i va donar feina a molts mariners.
El corsarisme es va acabar amb la incorporació de Menorca a la corona espanyola, segons la qual el port de Maó s’havia convertit en un niu de lladres i corsaris. Des de llavors, a Menorca no s’ha practicat més el corsarisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada